Montserrat Altarriba

ÈXTASI

Has posseït el mar? Jo, l’horitzó.
Al llom d’un dofí daurat,
lluny de la barca, l’èxtasi
provocat per la impúdica llum
ens abrivava rius de sang
amb el més voraç i primitiu instint.
Retuts de fam, esberlàvem la petxina
amb els glavis afilats del desig.
Res no ens atreia, res, llevat del sol
i de les guspires de sal
que ens fendien les entranyes.
Embarcàrem de nit, rancorosos, cap al retorn,
deixant instants d’un Tot inoblidable
dibuixats a la franja de foc
on s’uniren els límits.
Absència de símbols a l’esplanada
del virginal silenci.
Només la complicitat del cel,
només la veracitat de l’infinit.
Portats d’un sol anhel, lluny de la barca:
Hem posseït el mar i l’horitzó.

Montserrat Altarriba