dilluns, 28 d’abril del 2008

Tomàs Arias


frares i mares


quantes dones cal conèixer

per dir que coneixes les dones?

dues? cent? totes?

i com les has de conèixer?

pel nom? d'haver-t'hi allitat?

d'haver-t'hi casat?

d'haver-te'n divorciat?



voler conèixer les dones

s'entén que és, clarament,

una temeritat.



una dona és una planta,

que no vol aigua,

que en vol molt poca,

i no sempre, a vegades.

cal observar-la atentament,

i no hi ha norma, ni mesura,

ni possibilitat de relaxar-se,

que ho nota, i se'n ressent.



d'homes, en canvi,

només n'has de veure un,

són tots iguals.

un home és un paquet de feina

que descuida sistemàticament

la higiene personal i tendeix

inexorablement al consum

de pornografia, això sinó

enfila vicis més particulars

com la consumició de drogues

plàstiques o ludopàtiques

o el tan polèmic i freqüent

abús de la força bruta.

vicis, tots ells,

ideats amb l'única finalitat

d'evidenciar l'estupidesa

masculina i contribuir a impulsar

la imparable revolució femenina

que culminarà, segur,

amb la conquesta d'un món

inequívocament millor,

governat per elles,

amb elles i entre elles.

un nou ordre biològic

en el que l'home,

definitivament estupiditzat

i melangiós recuperarà

el seu lloc a l'univers

que no és altre que

procurar i mantenir

el benestar i la satisfacció

de la dona.



val, ara ja podem follar, o tampoc?


Tomàs Arias

Del llibre Odi sobre tela, gener 2008

diumenge, 27 d’abril del 2008

Jordi Enjuanes-Mas


Pomell de roses seques

D’un altre temps, d’un altre espai, les roses
estantissament seques, guarden forma,
si no el color, record, si no l’aroma,
mots velats en un vers ja fet silenci.

Encara en els vells pètals, el misteri
resta clos, amagat en laberíntics
corrents per on la saba ara adormida
fluïa des del cor pur de la terra.

I no sabria dir com són penyora
de l’esclat del que foren i com resta
l’anhel de llum en aquests ulls que em miren

més enllà de la pàtina polsosa
d’aquestes roses que temps ha collírem
i són un crit i un cant flairós de vida.


Jordi Enjuanes-Mas

dimarts, 22 d’abril del 2008

Jaume Roig


El cavaller


Lo cavaller

Jordi guerrer

cuida avançar

per defensar

del rei la filla

on era el drac

tal premi n'hac:

molt poc après

ell ne fou pres

e fort batut;

dins en Barut

fou escorxat

per mig serrat.


Jaume Roig (1401-1478)

divendres, 18 d’abril del 2008

Guillem de Berguedà


Arondeta

Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
què vols? què cerques? que no em deixes dormir?
M'has enutjat i no sé què respondre,
perquè jo no he estat sa des de que vaig travessar Gironda;
i com que no em dius salutació o missatge
de Bon Esper (Bona Esperança), no entenc ton llenguatge.

II
Senyor amic, ràpidament em féu venir
la vostra dama, perquè té desig de vós,
i si ella fos, com ho sóc jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us fóra a l'espona;
però com que no sap el país ni la ruta,
m'ha enviat ací per saber la vostra intenció.

III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te més.
Que us salvi el Déu que tot el món corona,
que formà cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni dany.

IV
Senyor amic, qui em féu venir a vós,
Vostra dama, em féu jurar i prometre
que us recordés la sibella de la gonella
i l'anell d'or, que convé que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tinguéreu per avançat.

V
Oreneta, del rei no em puc separar
perquè a Tolosa em convé seguir-lo;
però bé sap mon Jordan, que encara que algú rondini,
al mig del prat, prop de l'aigua del Garona,
el derrocaré davant tots sobre l'herba,
i no crec dir jactància ni vilesa.

VI
Senyor amic, Déu us deixi complir
vostre desig, que jo no podré evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em plomin,
i quan sabrà que esteu en regne estrany,
li'n patirà son cor fer i salvatge.

(1185)

Guillem de Berguedà (1130?-1195 / 1196)