dilluns, 28 de juliol del 2008
Joan Salvat - Papasseit
Prometença
escolta amada meva:
si jo anava a una guerra
portaria l’espasa com els guerrers d’abans
duien l’arc de sagetes
lluitaria qui sap per quina ampla bandera
-però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l’or del cor que voleia
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s’alçaria
més alt que la congesta
el meu casc
com l’estel
prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre’m
no sabria tornar
si tornar no podria amb l’espasa florida
Joan Salvat-Papasseit
dimecres, 9 de juliol del 2008
Marcel Tuyet
Immiscible
Com cíclic maldecap d’una ressaca
bastida d’aiguardent desconegut,
gronxat a l’epidermis d’una hamaca
així jo redibuixo el món que put.
I escopiré gargalls a la vorera
quan l’univers no em porti la contrària.
Em quedo sol a les sales d’espera
com màrtir bolxevic nascut d’un pària
arraconat a les conques del Sena.
Evito, de les penes, sortir il·lès
i resguardar-me el cap sota l’ombrel·la.
No m’és possible barrejar-me més:
vomito un trist consol de quars i mica
a un orinal ben brut de pàl·lid gres.
Marcel Tuyet i Plans
divendres, 4 de juliol del 2008
Joan Vinyoli
L'arbre incandescent
Hem caminat solcuits per graves remorejants,
hem flairat els matins de vent salobre i d'espígol,
hem tocat els vermells enfervorits del vespre,
hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals.
Hem explorat, hem descobert escales
molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer.
Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d'altres aus.
Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.
Joan Vinyoli
Subscriure's a:
Missatges (Atom)