MAITINES
Marge a marge,
feixa a feixa,
l'hivern destil.la reguerols fumosos,
i un tebi bany desvetlla les clivelles
de l'hort,
dels camps...
Cap a migjorn, rius i ferrovies,
mines, xemeneies i filats,
i un convoi blau i fusta que travessa les arcades.
Rere els vidres, l'alegria a doll juga amb els llirons,
i sent el xiulet que travessa els mars daurats,
i flaira la viola que ja brolla.
Jordi LLadó
1 comentari:
Em plau que ens hagis donat a conèixer aquest poeta que vivia amagat com els bons bolets en el lloc més sorprenent del bosc. Celebro que la mar l'hagi tret a la riba!
Publica un comentari a l'entrada