EN UNA ALTRA VIDA
En una altra vida vaig ser
Un colom missatger,
I ara només trobo amors
Passatgers..
Enyoro el cel,
Enyoro el vent..
En una altre vida vaig ser
Pastora de prats verds,
I ara només trepitjo el ciment...
Enyoro el verd,
I enyoro el Ter..
En una altre vida vaig ser
La vela d’un veler,
I ara només un vaixell fràgil de paper..
Enyoro el mar,
Enyoro la sal...
Si en una altre vida
Pogués ser...
La tinta d’un tinter!
Dóna’m més,
Estira’m més,
Pensa’m més,
Estima’m més..
Ivette Nadal
dissabte, 4 d’abril del 2009
dijous, 19 de febrer del 2009
En la mort de Jordi Enjuanes-Mas
RUTA DE LA SEDA
En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.
I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.
Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda
circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.
Jordi Enjuanes-Mas
En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.
I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.
Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda
circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.
Jordi Enjuanes-Mas
diumenge, 30 de novembre del 2008
Josep Maria de Sagarra
CANÇÓ DE PLUJA
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Josep Maria de Sagarra
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Josep Maria de Sagarra
dimecres, 19 de novembre del 2008
Montserrat Altarriba
ÈXTASI
Has posseït el mar? Jo, l’horitzó.
Al llom d’un dofí daurat,
lluny de la barca, l’èxtasi
provocat per la impúdica llum
ens abrivava rius de sang
amb el més voraç i primitiu instint.
Retuts de fam, esberlàvem la petxina
amb els glavis afilats del desig.
Res no ens atreia, res, llevat del sol
i de les guspires de sal
que ens fendien les entranyes.
Embarcàrem de nit, rancorosos, cap al retorn,
deixant instants d’un Tot inoblidable
dibuixats a la franja de foc
on s’uniren els límits.
Absència de símbols a l’esplanada
del virginal silenci.
Només la complicitat del cel,
només la veracitat de l’infinit.
Portats d’un sol anhel, lluny de la barca:
Hem posseït el mar i l’horitzó.
Montserrat Altarriba
dimarts, 18 de novembre del 2008
Marcel Tuyet
ALLIBERANT TEMORS
Que braços més lliures
puguin agafar el teu sol
que, cansat, reposa en el llit d’ones.
Que el front de lluna
que ara cerques per atzar
no et condemni a l’endemà.
Que al final de l’univers
t’esperi la llum fictícia
que projecta ombres obscenes.
Que aquests dits estranys
em desprenguin de la molsa
que embolcalla els meus sentits.
I és trist.
Però no és gaire sovint que tenim
els records que volem.
Marcel Tuyet
dissabte, 15 de novembre del 2008
Josep Carner
CONVERSA DE NÚVOLS
Eren tres núvols un matí plaent:
nous, escampats escabelladament.
-De bella gana, deia l'un, faria
voltant el món, interminable via.
És mon desig de cavalcar tot vent.
-El vent, deia el segon, t'esfilagarsa;
és malsegur d'anar damunt davall.
Val més durar tot un hivern, colgar-se
damunt la neu quietament esparsa
i ésser avar, aclofat en una vall.
Feia el petit: -Oh, córrer, quin martiri!
durar, quin greu! Voldria avui, colpit
pel sol vermell quan de biaix em miri,
fer-me encenall ardent i defallir-hi
i estalviar-me l'ombra de la nit.
Josep Carner
dilluns, 10 de novembre del 2008
Jordi Lladó i Vilaseca
BASSALS
Era aquell gran Baudelaire,
el que primer us va cantar?
Era un cigne o era un oca?
Tant fa: l'aigua era pudent
i el racó mústic.
Tu que cerques el lluent
entre aquest sinell tan llostre,
mira el nen com xipolleja
i el colom que estanys implora.
(Vora teu, uns tristos tràfecs,
mercadet de la miseria).
Jordi Lladó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)