PER TU, JOAN
Cobries amb l´orgasme gris blavós,
de gram estructurat, l´argila eixorca.
Li burxes els budells a cops de forca
i un arbre, a cada trau, neix vermellós.
Eròtic modelador,
pastosa dèria,
densa matèria,
pintor!
Terrisses i fang mut al finestral,
estàtics atuells de pell cremada
sotgen murmuris freds de cantonada,
vençut el blanc binomi original.
Geomètric creador,
febrós artista,
foll alquimista,
pintor!
Abstractes harmonies verd foscant
amaguen vells secrets fressats de móres.
Baveja gotes d´aigua per les vores
la clepsa que la sorra va xuclant.
Eremita del color,
bruixot, poeta,
sòlid esteta,
pintor!
Baixaven els ramats d´escorça bruna
per negres espirals, formant meandres.
Estrenyen el camí vols de calandres
i es cargolen les branques, una a una.
Embriac de la foscor,
pinzell perfecte,
germà dilecte,
pintor!
Agònics espetecs d´ala esquinçada
solcaven recs de sofre pel teu pit.
Roents ungles de foc ja són oblit
i dringa pels teus ulla la nova albada.
Pipaire i compositor,
ritme i vivència,
grec de Florència,
pintor!
Agustí Ferrer i Gasol
Juny de 1975
Nota de l'autor
Vaig compondre aquest senzill però emotiu poema l´any 1975. (Hòstia! M´he fotut vell). Cada quartet decasíl·lab correspon a una visió personal d´un quadre concret, excepte l´últim que, per raons paleses, he escrit aquests dies, ajustant-me, tant com he pogut, a l´estil, ritme i rima dels versos originals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada