dijous, 5 de juny del 2008

Hermínia Mas


Onze anys

En David
viu, com altres jubilats,
a Califòrnia,
en una casa de fusta.
Té, com altres jubilats,
3 acres de terreny.
Però deixa morir
la fruita dels arbres
i volta pel bosc a les nits
quan sent els coiots.
Diuen que no ha dormit
des que va tornar
amb la guerra al cap.
L'enemic era lluny
i no tenia cara.
Va dir que disparessin.
Després, en acostar-s'hi,
va veure els ulls ja morts
d'un nen d'onze anys.

Hermínia Mas

1 comentari:

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

Que bonic i esferïdor al mateix temps. Amb imatges molt simples el poema aconsegueix transmetre l'emoció i el missatge.