La mar que mai no calla
A l’amic Quirze Grifell
Picapedrers ens fa a tornajornals
la terra a qui retem franc vassallatge,
nues les mans, els somnis per avals
i uns mots antics com únic heretatge.
I carreu a carreu, els murs pairals
ens cal alçar sense cap més guiatge
que aquell que allà a Pedret en bells murals
se’ns dóna amb els colors purs del missatge.
Bastim el nou casal! I un nou anhel,
vencent la nit que encara ens atenalla,
alci un pi de tres branques vers el cel.
I que els mots siguin vent que ningú esqualla,
la nostra parla, ardent caliu fidel,
la nostra veu, la mar que mai no calla.
Jordi Enjuanes-Mas
1 comentari:
ÉS TOT UN HONOR FIGURAR EN LA TEVA ANTOLOGIA! GRÀCIES, QUIRZE.
Publica un comentari a l'entrada