diumenge, 22 de novembre del 2009

Marcel Tuyet - Podria dir

PODRIA DIR

Mandrejar sota les neus malaltes de blancs nuclears.
Carregar les culpes d’uns errors que ens van sortir cars.
Intentar de descobrir nous horitzons enmig de cercles que no es tanquen mai.
Oblidar els pròxims futurs fets de misèries i trobades furtives, esmorzars de silencis...

PODRIA DIR QUE TOT VA BÉ,
PODRIA DIR QUE AVUI ÉS MAI I RES NO SÉ
PODRIA DIR QUE, SENSE TU, EL DEMÀ NO ARRIBA
PODRIA DIR QUE TU I JO SOM MENTIDA.

Sortir a buscar les quimeres que ens vam jurar prometre.
Arraconar tots els somriures de falsa modèstia.
I provar d’imaginar un seguit de codis que ens revelin el camí correcte.
Amagar-nos a les cales de les platges d’antigues vivències, d’aquest sol de la infància...

PODRIA DIR QUE TOT VA BÉ,
PODRIA DIR QUE AVUI ÉS MAI I RES NO SÉ
PODRIA DIR QUE, SENSE TU, EL DEMÀ NO ARRIBA
PODRIA DIR QUE TU I JO SOM MENTIDA.

La calma arriba a poc a poc,
les mans obertes cap a enlloc...
Comptar els compassos que han quedat
al pentagrama... cau la vida per un forat.

PODRIA DIR QUE TOT VA BÉ,
PODRIA DIR QUE AVUI ÉS MAI I RES NO SÉ
PODRIA DIR QUE, SENSE TU, EL DEMÀ NO ARRIBA
PODRIA DIR QUE TU I JO SOM MENTIDA.

Marcel Tuyet