a. masturbadora
El mirall es fa gran
[com les meves pupil·les]
i l'habitació queda fosca
i m'hi acostumo
felina.
Perfum de mi,
del meu perfum
i del fum
de la cigarreta, que s'escola
per entre els cabells
i els pèls, de maria,
que arranco un cop al mes
i els pits es mouen,
[els naturals, els de silicona no]
suaus,
com una barca deixant remar
la corrent.
No penso en ell, ni en tu,
en mi i m'excita
que m'estimi tant.
El mirall s'entela, s'estreny,
i la música s'eixorda
amb els meus crits
ofegats
[ai, els veïns!],
i tinc els dits amagats
entre les cames,
jugant.
Com els nens petits
al Toca-toca,
amb les textures dures,
aspres i llefiscoses
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
1 comentari:
Sóc un dels privilegiats que va sentir recitar per primera o segona vegada aquest poema de boca de la mateixa autora, era l’agost del 2007 quasi fa un any, i encara em produeix pell de gallina. Molta força Laia!!! segueix així.
Publica un comentari a l'entrada