En David viu, com altres jubilats, a Califòrnia, en una casa de fusta. Té, com altres jubilats, 3 acres de terreny. Però deixa morir la fruita dels arbres i volta pel bosc a les nits quan sent els coiots. Diuen que no ha dormit des que va tornar amb la guerra al cap. L'enemic era lluny i no tenia cara. Va dir que disparessin. Després, en acostar-s'hi, va veure els ulls ja morts d'un nen d'onze anys.
1 comentari:
Que bonic i esferïdor al mateix temps. Amb imatges molt simples el poema aconsegueix transmetre l'emoció i el missatge.
Publica un comentari a l'entrada