Creix la lluna dins l'anell, el meu anell d'aigua. Com em brillarà la mà amb la gota de rosada!
La bona tarda de pluja ha fet respirar el jardí, que guarda com un tresor una gota a cada fulla.
Aniré per camins que no tenen guarda i m'asseuré respirant ben a prop de les plantes. Si sento el teu alè prop meu, em tornaré aigua estancada, escaleta per pujar, flor de baladre, roseta del roser blanc i palmera enamorada.
M'han robat el meu anell amb la gemma color d'aigua. A quina mà creixerà la lluna que jo estimava?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada