A la imatge, Vicent Andrés Estellés
TÚMUL FET A CODOLADES
PER UNA MUSA DE LA RIBERA
EIXINT PEL PORTAL DEL TAMBOR
A LA VORA DEL RIU MAGRE
Pensà un poeta carletí
un diumenge de rams, de bon matí:
- M'ha revelat el Pare Déu
com recobrar la glòria que se'm deu.
Perquè la dura competència
me la té segrestada, ací en València
i en bona part de Catalunya:
com més poetes hi ha, més se m'allunya.
A partir d'ara, si Déu vol,
tindré una llengua per a mi tot sol,
on no hi haurà cap Estellés,
cap Riba, cap Espriu ni cap Garcés
ni Vinyoli ni Triadú
ni Arderiu ni Manent ni Vallverdú
ni Rosselló ni Ferrater
ni Bartra ni Folguera ni Carner
ni Teixidor ni Martí i Pol
ni Foix ni Papasseit ni de Palol
ni Sarsanedas ni Llompart
ni Brossa ni Bonet ni Pere Quart
ni Pons ni cap López Picó
ni Fuster ni ningú més gran que jo.
I, tot allò que tinc escrit,
tornaré a publicar-ho, traduït
del català al meu nou invent:
total és suprimir algun accent
i molt poc més: s'entendrà igual,
ací i en Santanyí i en la Bisbal.
Però, la feta que hauré fet...,
no se'n voran més grosses ni en Carlet!
Eduard J. Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada