ALLIBERANT TEMORS
Que braços més lliures
puguin agafar el teu sol
que, cansat, reposa en el llit d’ones.
Que el front de lluna
que ara cerques per atzar
no et condemni a l’endemà.
Que al final de l’univers
t’esperi la llum fictícia
que projecta ombres obscenes.
Que aquests dits estranys
em desprenguin de la molsa
que embolcalla els meus sentits.
I és trist.
Però no és gaire sovint que tenim
els records que volem.
Marcel Tuyet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada