Tomàs Arias

frares i mares


quantes dones cal conèixer

per dir que coneixes les dones?

dues? cent? totes?

i com les has de conèixer?

pel nom? d'haver-t'hi allitat?

d'haver-t'hi casat?

d'haver-te'n divorciat?



voler conèixer les dones

s'entén que és, clarament,

una temeritat.



una dona és una planta,

que no vol aigua,

que en vol molt poca,

i no sempre, a vegades.

cal observar-la atentament,

i no hi ha norma, ni mesura,

ni possibilitat de relaxar-se,

que ho nota, i se'n ressent.



d'homes, en canvi,

només n'has de veure un,

són tots iguals.

un home és un paquet de feina

que descuida sistemàticament

la higiene personal i tendeix

inexorablement al consum

de pornografia, això sinó

enfila vicis més particulars

com la consumició de drogues

plàstiques o ludopàtiques

o el tan polèmic i freqüent

abús de la força bruta.

vicis, tots ells,

ideats amb l'única finalitat

d'evidenciar l'estupidesa

masculina i contribuir a impulsar

la imparable revolució femenina

que culminarà, segur,

amb la conquesta d'un món

inequívocament millor,

governat per elles,

amb elles i entre elles.

un nou ordre biològic

en el que l'home,

definitivament estupiditzat

i melangiós recuperarà

el seu lloc a l'univers

que no és altre que

procurar i mantenir

el benestar i la satisfacció

de la dona.



val, ara ja podem follar, o tampoc?


Tomàs Arias

Del llibre Odi sobre tela, gener 2008