NADALA TRISTA
Floreixen els auguris de l´oracle:
trenca aigües una verge a mitjanit.
Li fa de llevadora el glaç humit
que rebla l´encanteri del miracle.
Neix un marrec bonic que goig traspua
mentre escampa amb els ulls bocins de cel.
Àngels, pastors i mags mena l´estel
que missatges d´amor porta a la cua.
¿ Podré avui entonar, menut pessebre,
les alegres tonades del portal
veient el meu País corcat i amb febre?
Astorat en un món paradoxal,
engrunes d´esperança colga el gebre.
Sega arran amb la dalla, ofès Nadal !
Agustí Ferrer i Gasol
