Jacint Verdaguer

Plus ultra

Allà d'allà de l'espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l'afrau
una efímera lluerna.
- Estrelleta - jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l'alt verger
series tu la darrera?
-No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l'infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s'hi passeja.

Jacint Verdaguer

Maria del Mar Bonet

Anells d'aigua

Creix la lluna dins l'anell,
el meu anell d'aigua.
Com em brillarà la mà
amb la gota de rosada!

La bona tarda de pluja
ha fet respirar el jardí,
que guarda com un tresor
una gota a cada fulla.

Aniré per camins
que no tenen guarda
i m'asseuré respirant
ben a prop de les plantes.
Si sento el teu alè prop meu,
em tornaré aigua estancada,
escaleta per pujar,
flor de baladre,
roseta del roser blanc
i palmera enamorada.

M'han robat el meu anell
amb la gemma color d'aigua.
A quina mà creixerà
la lluna que jo estimava?

Maria del Mar Bonet

Eduard J. Verger

A la imatge, Vicent Andrés Estellés

TÚMUL FET A CODOLADES
PER UNA MUSA DE LA RIBERA
EIXINT PEL PORTAL DEL TAMBOR
A LA VORA DEL RIU MAGRE


Pensà un poeta carletí
un diumenge de rams, de bon matí:
- M'ha revelat el Pare Déu
com recobrar la glòria que se'm deu.
Perquè la dura competència
me la té segrestada, ací en València
i en bona part de Catalunya:
com més poetes hi ha, més se m'allunya.
A partir d'ara, si Déu vol,
tindré una llengua per a mi tot sol,
on no hi haurà cap Estellés,
cap Riba, cap Espriu ni cap Garcés
ni Vinyoli ni Triadú
ni Arderiu ni Manent ni Vallverdú
ni Rosselló ni Ferrater
ni Bartra ni Folguera ni Carner
ni Teixidor ni Martí i Pol
ni Foix ni Papasseit ni de Palol
ni Sarsanedas ni Llompart
ni Brossa ni Bonet ni Pere Quart
ni Pons ni cap López Picó
ni Fuster ni ningú més gran que jo.
I, tot allò que tinc escrit,
tornaré a publicar-ho, traduït
del català al meu nou invent:
total és suprimir algun accent
i molt poc més: s'entendrà igual,
ací i en Santanyí i en la Bisbal.
Però, la feta que hauré fet...,
no se'n voran més grosses ni en Carlet!

Eduard J. Verger

Joan Salvat - Papasseit

Res no és mesquí

A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit

Del llibre L'irradiador del port i les gavines